dimarts, 26 de gener del 2010

- belleses / bellezas -

© Trícia Barrachina

un soroll de fulles seques
eixa tardor que encara esclata
uns colors que olen
sons de terra templada
el tacte que esbrina
l'extrema bellesa d'un bes
o un mosset furtiu
i eixa pell
aquella piga que davalla
per una esquena infinita

– i uns amants que s'enllacen
brutalment
en algun lloc
ara –


un ruido de hojas secas 
ese otoño que todavía estalla 
unos colores que huelen
sonidos de tierra templada 
el tacto que explora
la extrema belleza de un beso
o un mordisquito furtivo 
y esa piel 
aquella peca que baja 
por una espalda infinita 


– y unos amantes que se enlazan 
brutalmente
en algún lugar 
ahora –

divendres, 22 de gener del 2010

- oda a les antenes / oda a las antenas -

© Trícia Barrachina
El preu de tocar el cel
és la irremeiable caiguda.
L'estança finita
i el sòl quebrat.

Sempre ens quedaran les antenes.


El precio de tocar el cielo
es la irremediable caída.
La estancia finita
y el suelo quebrado.

Siempre nos quedarán las antenas. 


dilluns, 18 de gener del 2010

- olor a herba / olor a hierba -

© Trícia Barrachina
Ara vull viatjar a la vora d'aquell arbre, just a aquella vesprada de finals d'agost. Aquella llum que, capriciosa, acaronava ma pell bruna. Aquell cel blavíssim que es regalava. Aquells núvols com de fum de cigarret sense nicotina. Ara vull respirar aquell verd, com un bri d'esperança sobtat. I els raigs d'un sol fi i ferm que travessava les fulles.
Fotosíntesi.

Ahora quiero viajar a orillas de aquel árbol, justo a aquella tarde de finales de agosto. Aquella luz que, caprichosa, me acariciaba la piel morena. Aquel cielo azulísimo que se regalaba. Aquellas nubes como de humo de cigarrillo sin nicotina. Ahora quiero respirar aquel verde, como una hebra de esperanza repentina. Y los rayos de un sol fino y firme que atravesaba las hojas. 
Fotosíntesis.

dilluns, 11 de gener del 2010

- sorpresa -



© Trícia Barrachina
Entre la duresa
de l'asfalt urbà,
una papallona.

Entre la dureza 
del asfalto urbano,
una mariposa.

divendres, 8 de gener del 2010

- dies de pluja / días de lluvia -


© Trícia Barrachina
Plou el cel com arruixant les penes.
Les gotes, enramades a un pentagrama.
I un silenci, o una música, que tremola.

Llueve el cielo como regando las penas.
Las gotas, esparcidas en un pentagrama.
Y un silencio, o una música, que tiembla.

dimarts, 5 de gener del 2010

"La vida es tan distinta cuando cada paso es una despedida." (Ernesto Sábato)



© Trícia Barrachina
De tant en tant, una frase s'escola pels porus, alliçonant, fuetejant el dia a dia. D'ordinari a extraordinari.
Hauria de ser possible.

De vez en cuando, una frase se cuela por los poros, aleccionando, azotando el día a día. De ordinario a extraordinario.
Tendría que ser posible.

divendres, 1 de gener del 2010

- primer dia de l'any / primer día del año -

© Trícia Barrachina
Liquidem l'any recordant el que hem sigut.
Estrenem l'any mirant d'oblidar el que som.

– I eixes sabates que caminen, malgrat tot,
que es mouen entre la gentada.
Eixes sabates que xafen,
condemnades a xafar,
entre l'oblit i el record i la ressaca. –


Finiquitamos el año recordando lo que hemos sido. 
Estrenamos el año intentando olvidar lo que somos. 

– Y esos zapatos que andan, a pesar de todo, 
que se mueven entre el gentío. 
Esos zapatos que pisan, 
condenadas a pisar. 
entre el olvido y el recuerdo y la resaca.–