– jo que no volia / yo que no quería -

© Trícia Barrachina

jo no volia escriure't en esta llibreta
no volia escriure el plany o l'enyor de tu
que mai vas estar
o que potser vas estar una mica
un bri un trosset un món
hi ha un buit o una taca
algunes coses és millor deixar de mirar-les
reconec eixe buit que no vull comprendre
ni saber ni mirar ni oir
tapar-lo ignorar-lo tornar a foradar-lo

jo que no volia escriure't en esta llibreta
t'escric en esta llibreta

prenc una infusió que no diluix dolor
ni caigudes
no imagine vida millor que estendre 
la teua roba al terrat
et necessite com un aigua que no bec
tantes coses hem escrit inútilment
continue pensant-te meravella
continue buscant-te sota els túnels del metro
insípid el regust dels dies
foradat cos el meu
cosit a pedaços cada vegada més grans
els meus dits amputats sense els teus cavells
i la vida transcórre com si res
omplint les copes d'un cinisme galopant
que mire d'ofegar inflant un globus
d'un aire que ja no tinc

jo que no volia escriure't en esta llibreta
t'escriuré infinits en esta llibreta
(ai, voluntat maldestre!)

---


yo no quería escribirte en esta libreta
no quería escribir el llanto o la añoranza de ti
que nunca estuviste
o que quizás estuviste un poco
una brizna un pedacito un mundo
hay un vacío o una mancha
algunas cosas es mejor dejar de mirarlas
reconozco ese vacío que no quiero comprender
ni saber ni mirar ni oír
taparlo ignorarlo volver a agujerear-lo


yo que no quería escribirte en esta libreta
te escribo en esta libreta


tomo una infusión que no diluye dolor
ni caídas
no imagino vida mejor que tender
tu ropa en la azotea
te necesito como un agua que no bebo
tantas cosas hemos escrito inútilmente
sigo pensándote maravilla
sigo buscándote bajo los túneles del metro
insípido el sabor de los días
agujereado cuerpo el mío
cosido a parches cada vez más grandes
mis dedos amputados sin tus cabellos
y la vida transcurre como si nada
llenando las copas de un cinismo galopante
que intento ahogar hinchando un globo
de un aire que ya no tengo

yo que no quería escribirte en esta libreta
te escribiré infinitos en esta libreta
(ay, voluntad patosa!)

- fraccions de temps o Sevilla / fracciones de tiempo o Sevilla -

© Trícia Barrachina

Hem tingut hores i hem gaudit els minuts.

La vida ens duu i ens troba
i ens retroba
i ens torna a allunyar.
La vida,
eixa puta sàbia – sabuda.

Hem tingut hores i hem gaudit els minuts
que han sigut anys o segons.
La vida que enyorem,
que ens fa famolencs,
esclaus d'eixe temps que
mai sabrem si serà.
La vida generosa que ens 
ha posat en uns carrers
que ja no foren els mateixos
després de nosaltres.
Hem modificat les voreres, els bars,
els fanals que enceten les nits.
Ens hem tingut uns instants
als tamborets de Sevilla.

Ara menjarem una tomaca amb sal,
com en la cuina de casa.

(Tens raó, Ismael:
la vida és meravellosa.)


---


Hemos tenido horas y hemos disfrutado los minutos.
La vida nos lleva y nos encuentra
y nos reencuentra
y nos vuelve a alejar.

La vida,
esa puta sabia – sabionda.

Hemos tenido horas y hemos disfrutado los minutos
que han sido años o segundos.
La vida que añoramos,
que nos hace hambrientos,
esclavos de ese tiempo que
nunca sabremos si será.
La vida generosa que nos
ha puesto en unas calles
que ya no fueron las mismas
después de nosotros.
Hemos modificado las aceras, los bares,
las farolas que abren las noches.
Nos hemos tenido unos instantes
en los taburetes de Sevilla.

Ahora comeremos un tomate con sal,
como en la cocina de casa.

(Tienes razón, Ismael:
la vida es maravillosa.)